Teoria Formulació Inorgànica

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(I)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

INTRODUCCIÓ Amb la formulació i la nomenclatura químiques pretenem adquirir un llenguatge per poder representar i anomenar tots els elements i composts químics amb claredat i sense equívocs. # A cada element se li assigna un símbol format per una o dues lletres, generalment la inicial del seu nom i, si cal, una altra lletra per diferenciar-lo d'un altre element amb la mateixa inicial: carboni, C ; clor, Cl; calci, Ca; urani, U; cadmi, Cd.... De vegades, les inicials corresponen al nom llatí o grec de l'element: sodi, Na (natrium); potassi, K (kalium); coure, Cu (cuprum) Pots veure el sistema periòdic amb els símbols i valències dels elements més comuns, que convé conèixer per a la formulació. Si passes el ratolí per sobre dels elements veuràs més informació. Abans de començar amb la formulació, et convé practicar un poc amb els símbols i valències. Comença per símbols1, amb una versió simplificada del sistema periòdic i a continuació passa a símbols2. (Adaptats a Internet Explorer) # A cada element se li assigna també un nombre, l'estat d'oxidació (valència) per indicar en quina proporció es combina amb els altres elements. L'estat d'oxidació de vegades designa el nombre d'electrons que l'element perd o guanya quan es combina amb altres elements (valència iònica). D'altres vegades no té una interpretació química tan senzilla, però ens serà igualment útil per formular. Pots veure els estats d'oxidació més comuns dels principals elements al sistema periòdic. Per a la seva importància, et convé començar a memoritzar-los. Aquest exercici et pot ajudar: valències. Es tracta d'associar a cada element el seu conjunt de valències. Hi ha elements que tenen tan sols un estat d'oxidació i d'altres que en tenen uns quants. El nom d'un compost haurà d'especificar de qualque manera quin estat d'oxidació té cadascun dels elements que el formen, sobretot si en poden tenir més d'un. Hi ha més d'una forma d'especificar els estats d'oxidació: - A la nomenclatura clàssica, s'afegeix una terminació al nom de l'element: -ic per a l'estat d'oxidació més alt i -os per al més baix. De vegades s'hi ha d'afegir un prefix (hipo, per, ...) per als elements amb més de dos estats d'oxidació. A la pàgina del sistema periòdic hi tens el resum. - A la nomenclatura d'Stock, a continuació del nom de l'element s'escriu l'estat d'oxidació entre parèntesi i en xifres romanes. - A la nomenclatura sistemàtica, envers d'indicar l'estat d'oxidació, s'indica el nombre d'àtoms de cada element que hi ha a la fórmula del compost mitjançant prefixos numerals com mono, di, tri,... Així, per exemple, el ferro amb estat d'oxidació +2 es podrà dir ferrós o de ferro(II), el clor amb estat d'oxidació +7 es dirà perclòric o de clor(VII), etc. # Els elements, quan es troben sense combinar, es formulen simplement escrivint el símbol de l'element, excepte uns quants gasos que es presenten sempre formant molècules diatòmiques i es formulen posant-los un subíndex 2: H2, N2, O2, F2, Cl2, Br2, I2. # En els composts binaris, és a dir, formats per tan sols dos elements, haurem de recórrer a la valència de cadascun d'ells per saber en quina proporció de nombre d'àtoms es combinen. Així per exemple, a un compost format per oxigen (valència -2) i sodi (valència +1), caldrà combinar 2 àtoms de sodi per cada 1 d'oxigen; el nombre d'àtoms de cada element es posa com un subíndex del símbol de l'element: Na2O Obre aquesta animació de flash, ions, i ho entendràs millor (Pensa que la forma dels àtoms o ions, no té res a veure amb les figures de l'animació). Resumint, per als composts binaris, la valència d'un element es posa com subíndex del símbol de l'altre element. Així: un compost format per ferro(III) i oxigen Fe2O3 un compost format per clor(VII) i oxigen Cl2O7 un de coure(II) i sofre(-2) Cu2S2 i simplificat CuS (*) un de calci i hidrogen CaH2 un de magnesi i oxigen Mg2O2 i simplificat MgO (*) (*) Generalment, quan tots els subíndex d'una fórmula es puguin simplificar, se simplifiquen per donar la fórmula del compost. Són excepció a aquesta norma els peròxids, peràcids i derivats, i alguns composts que presenten estructura dímera. A partir d'ara, veurem com s'anomenen i formulen els principals tipus de composts.

HIDRURS Es coneixen amb aquest nom els composts resultants de la combinació de l'hidrogen amb un altre element qualsevol. Els podem dividir en: a) Hidrurs metàl.lics METALL + HIDROGEN (amb valència -1) # S'anomenen com: a) Di, tri, tetra hidrur de nom del metall. (Nomenclatura sistemàtica). b) Hidrur de nom del metall o sense la preposició de i acabant el nom del metall en ós o ic segons la seva valència. (Nomenclatura tradicional). c) Hidrur de nom del metall especificant la valència. (N. Stock). # Es formulen escrivint l'hidrogen a la dreta. Exemples: hidrur sòdic o de sodi NaH hidrur fèrric, de ferro(III) o trihidrur de ferro FeH3 hidrur d'estany(IV) o tetrahidrur d'estany SnH4 b) Hidrurs no metàl.lics HIDROGEN(+1) + NO METALL (amb la seva valència negativa). Podem dividir-los en dos grups: b.1) Hidrurs dels grups VI i VII o hidrurs àcids: # S'anomenen bé fent acabar l'arrel de l'element en ur i a continuació d'hidrogen, bé con àcid i l'arrel de l'element acaba­da en hídric (N. Usual) # Es formulen escrivint l'hidrogen a l'esquerra. Exemples: fluorur d'hidrogen o àcid fluorhídric HF sulfur d'hidrogen o àcid sulfhídric H2S b.2) Hidrurs dels grups III, IV i V : # S'anomenen com tri, tetra,... hidrur de (element). (N. Sistemàtica). També s'empren els seus noms clàssics. (N. Tradicional) # Es formulen escrivint l'hidrogen a la dreta. Exemples: trihidrur de bor o borà BH3 tetrahidrur de carboni o metà CH4 tetrahidrur de silici o silà SiH4 trihidrur de nitrogen o amoníac NH3 trihidrur de fòsfor o fosfina PH3 trihidrur d'arsènic o arsina AsH3 trihidrur d'antimoni o estibina SbH3 EXERCICIS: 1. Formula: hidrur potàssic, hidrur de bari, àcid selenhídric, clorur d'hidrogen, trihidrur d'alumini, iodur d'hidrogen, hidrur cèsic. 2. Anomena: MgH2, PbH4, CuH, H2S, NH3, HgH2. 3. Investiga el que puguis sobre l'àcid clorhídric, l'àcid sulfhídric, el metà i l'amoníac. Quan hagis repassat els hidrurs, òxids i binaris metall-no metall, podràs practicar amb els exercicis

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(II)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

ÒXIDS Estan formats per la unió de l'oxigen amb qualsevol altre element. L'oxigen actua amb valència -2 i l'altre element amb valència positiva. #S'anomenen com: a) Òxid de (element) especificant la valència. (N. Stock). b) (Mono, di, tri,...) òxid de mono, di tri,... (element). (N. Sistemàtica). c) Emprant les terminacions ós o ic i els prefixes hipo i per. (N. Tradicional). En aquesta nomenclatura, pels òxids no metàl.lics, de vegades s'empra la paraula anhídrid en lloc d'òxid, si bé és aconsellable usar sempre òxid. #Es formulen escrivint l'oxigen a la dreta Exemples: òxid de ferro (III) o triòxid de diferro Fe2O3 pentaòxid de dinitrogen N2O5 òxid hipoclorós Cl2O monòxid de carboni C O òxid perclòric Cl2O7 EXERCICIS 1. Formula els composts següents: triòxid de diníquel, òxid de zinc, monòxid de mercuri, òxid d'or (I), òxid estànnic, òxid de cobalt (III), pentaòxid de difòsfor, òxid silícic, òxid de bari, òxid cuprós, diòxid de sofre, òxid de plom (IV), diòxid de carboni. 2. Anomena: Cs2O, CoO, CuO, Au2O3, Al2O3, N2O3, SO3, K2O, Br2O5. 3. Investiga el que puguis sobre els següents òxids: òxid càlcic, corindó, òxid fèrric, quars, diòxid i monòxid de carboni (on es troben, o on es formen, perills, usos, .. ) PEROXIDS Són composts que resulten de la combinació del grup peròxid O22- amb l'hidrogen o un metall. En aquests composts, l'oxigen té estat d'oxidació -1; el grup peròxid en conjunt té estat d'oxidació -2. # S'anomenen com peròxid de i a continuació el nom de l'element corresponent. La nomenclatura sistemàtica les anomena com als òxids. # Es formulen escrivint el grup peròxid a la dreta sense simplificar el seu subíndex 2. Exemples: peròxid d'hidrogen H2O2 peròxid sòdic Na2O2 peròxid de bari BaO2 ( Ba2(O2)2 simplificat) diòxid de diliti (sistemàtica) Li2O2 EXERCICIS 1. Formula: peròxid potàssic, peròxid d'estronci, peròxid magnèsic. 2. Investiga el que puguis sobre l'aigua oxigenada i l'ozó.

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(III)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Composts binaris metall - no metall

a) Combinació entre metall i no metall. Es coneixen també com sals binàries o sals d'àcids hidràcids.

# El metall actua amb valència positiva i el no metall nega­tiva.
# S'anomenen fent acabar l'arrel del no metall en ur i a continuació el nom del metall, especificant la seva valència si cal. Es poden emprar les tres nomenclatures.
# A l'hora de formular-los, el metall s'escriu a l'esquerra.

Exemples:

clorur potàssic	KCl
seleniur de plom (II)	PbSe
triiodur de ferro	FeI3
sulfur cúpric	CuS
bromur de níquel (III)	NiBr3
trifluorur d'alumini	AlF3

b) Combinació entre no metall i no metall

# El no metall més electronegatiu (el situat més a la dreta i més amunt en el sistema periòdic) actua amb valència negativa i l'altre amb valència positiva.
# S'anomenen fent acabar en ur l'arrel del no metall més electronegatiu i a continuació el nom de l'altre element especificant la seva valència si cal. Es poden emprar les tres nomenclatures. (La més recomanada és la sistemàtica).
# Es formulen situant l'element més electronegatiu a la dreta.

Exemples:

carbur de silici	SiC
triclorur de fòsfor	PCl3
disulfur de carboni	CS2
pentasulfur de diarsènic	As2S5

EXERCICIS

1. Formula: diclorur de calci, iodur bàric, nitrur de sodi, tetraclorur de carboni, bromur potàssic, cianur sòdic, triclorur de nitrogen.
2. Anomena: AuCl₃, Fe₂S₃, KI, SiF₄, NH₄Cl, CrS, CoBr₃, PCl₅
3. Investiga el que puguis sobre el clorur sòdic, la widia i el carbur càlcic.

Ara, posa en pràctica el teu domini dels composts binaris amb els exercicis

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(IV)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Hidròxids

Estan formats per la unió d'un metall amb el grup OH^-, que actua amb valència -1.

# S'anomenen com hidròxid de i el nom del metall.
# S'empren les tres nomenclatures.

Exemples:

hidròxid de calci	Ca(OH)2
hidròxid de pal·ladi (II)	Pd(OH)2
hidròxid sòdic	NaOH
hidròxid de ferro (II)	Fe(OH)2
dihidròxid de níquel	Ni(OH)2

EXERCICIS

1. Formula: hidròxid de magnesi, trihidròxid de cobalt, hidròxid de zinc, hidròxid d'alumini, hidròxid d'or (I), hidròxid de rubidi.
2. Anomena: Hg(OH)₂, Ba(OH)₂, Fe(OH)₃, Pb(OH)₂, CuOH.
3. Investiga el que puguis sobre els hidròxids sòdic i càlcic.

Oxoàcids

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(V)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Oxoàcids

Són composts de fórmula general H_xE_yO_z, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (per exemple, Cr o Mn).

# Amb la nomenclatura tradicional o clàssica s'anomenen com àcid i a continuació el nom de l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la seva valència. Per exemple:

H₂SO₄ el sofre és sofre (VI) per tant àcid sulfúric

HClO el clor és clor (I) per tant àcid hipoclorós

H₂CrO₄ àcid cròmic

HNO₂ àcid nitrós

# Es poden formular fent primer la fórmula de l'òxid del no metall i a continuació sumant-li una molècula d'aigua. Per exemple, per formular l'àcid sulfúric, primer formulam l'òxid sulfúric, SO₃, i després li sumam aigua: SO₃ + H₂O H₂SO₄.
Més exemples:

àcid carbònic	CO2 + H2O				H2CO3
àcid clorós	Cl2O3 + H2O		H2Cl2O4		HClO2
àcid perclòric	Cl2O7 + H2O		H2Cl2O8		HClO4

# Amb la nomenclatura sistemàtica, s'indica el nombre d'oxígens que té l'àcid amb un prefix numeral seguit de la partícula oxo; a continuació s'anomena l'arrel de l'element acabada en at seguida de la valència de l'element dins parèntesi i per acabar s'afegeix d'hidrogen. Per exemple:

H₂SO₄ tetra-oxo-sulfat (VI) d'hidrogen

HNO₂ dioxonitrat (III) d'hidrogen

HBrO₃ trioxobromat (V) d'hidrogen

Hi ha també la possibilitat de no indicar la valència de l'element i en el seu lloc especificar el nombre d'àtoms d'hidrogen que té l'àcid. Així: H₂SO₄ tetraoxosulfat de dihidrogen

Hi ha encara una altra possibilitat: emprar la terminació -ic en lloc de -at començant el nom per àcid i prescindint d'anomenar l'hidrogen. Exemples:

H₂SO₄ àcid tetraoxosulfúric (VI)

HClO₂ àcid dioxoclòric (III)

H₂SiO₃ àcid trioxosilícic (IV)

(*) Recomanam emprar preferentment la nomenclatura tradicional.

EXERCICIS

1. Formula: àcid periòdic, dioxoclorat (III) d'hidrogen, àcid selenós, àcid sulfhídric, àcid bròmic, àcid sulfurós, àcid nítric, tetraoxobromat (VII) d'hidrogen, àcid hipobromós, àcid clorhídric, àcid cròmic, àcid mangànic y àcid permangànic.

2. Anomena (amb les dues nomenclatures): H₂TeO₃, HBrO, HIO₃, HMnO₄, H₂CO₃, H₂CrO₄. Hauràs de cercar primer l'estat d'oxidació de l'element central recordant que l'oxigen té estat d'oxidació -2 i l'hidrogen +1.

3.Hauràs sentit parlar d'un tipus de contaminació molt de moda actualment, la pluja àcida. Investiga en què consisteix i si coneixes a Mallorca alguna possible font d'aquesta contaminació.

OXOACIDS POLIHIDRATATS

Són oxoàcids formats per la unió d'una molècula d'òxid amb 2 o més molècules d'aigua. Es poden donar en els elements B, Si, P, As i Sb.

# Es formulen addicionant a una molècula d'òxid un nombre convenient de molècules d'aigua:
# S'anomenen emprant els prefixos meta quan s'addiciona una molècula d'aigua i orto quan se n'adiciona més d'una. (*)
- el prefix meta indica una molècula d'aigua
- el prefix orto indica 2 molècules d'aigua per als elements de valència parell i 3 molècules d'aigua per als de valència senar.
(*) El prefix orto de vegades no s'especifica:
Si trobam o deim àcid fosfòric, àcid fosforós o àcid bòric, ens referim als àcids ortofosfòric, ortofosforós i ortobòric.
Per tots els altres, recomanam indicar aquests prefixos (meta i orto) per evitar confusions.

Exemples:

àcid metafosfòric	P2O5 + H2O		H2P2O6		HPO3
àcid fosfòric	P2O5 + 3H2O		H6P2O8		H3PO4
àcid ortosilícic	SiO2 + 2H2O		H4SiO4
àcid bòric	B2O3 + 3H2O		H3BO3
àcid fosforós	P2O3 + 3H2		H3PO3
àcid metaarseniós	As2O3 + H2O		H2As2O4		HAsO2
trioxofosfat (III) d'hidrogen	HPO3
tetraoxofosfat (V) d'hidrogen	H3PO4

ISOPOLIACIDS

Són àcids que contenen a la seva molècula més d'un àtom de l'element central. Són freqüents els diàcids, que en contenen dos. Aquests s'anomenen emprant el prefix di.

# Es formulen afegint 2 molècules d'aigua a una d'òxid per als elements de valència senar o afegint 1 molècula d'aigua a dues molècules d'òxid per als elements de valència parell. Exemples:

àcid difosfòric	P2O5 + 2H2O		H4P2O7
àcid disulfúric	2 SO3 + H2O		H2S2O7
àcid dicròmic	2 CrO3 + H2O		H2Cr2O7

# Els diàcids també es poden formular restant una molècula d'aigua a dues molècules d'àcid. Així:

àcid difosfòric	2 H3PO4 - H2O		H4P2O7
àcid disulfúric	2 H2SO4 - H2O		H2S2O7
àcid difosforós	2 H3PO3 - H2O		H4P2O5
àcid dicròmic	2 H2CrO4 - H2O		H2Cr2O7

# Els triàcids i/o poliàcids no segueixen una norma general.

Sals

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(VI)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Oxosals

Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per un metall.

# S'anomenen amb l'arrel de l'àcid acabada en at /it segons l'àcid acabi en ic/ós respectivament, i a continuació el nom del metall especificant la seva valència si cal, ja sigui amb terminació ic o ós o amb xifres romanes segons la nomenclatura.
# A la nomenclatura sistemàtica, es canvia la terminació de l'àcid sempre per at .
# Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.

Exemples:

sulfat de sodi	(àcid sulfúric H2SO4)	Na2­SO4
sulfit de calci	(àcid sulfurós H2SO3)	Ca2(SO3)2	CaSO3
carbonat de ferro (III)	(H2CO3)	Fe2(CO3)3
nitrit de bari		Ba(NO2)2
fosfat amònic		(NH4)3PO4
dicromat de potassi		K2Cr2O7
ortosilicat de platí (II)		Pt2SiO4
borat d'estronci		Sr3(BO3)2
metaarsenit de coure(II)		Cu(AsO2)2
nitrat d'argent		AgNO3
fosfit de cinc		Zn3(PO3)2

EXERCICIS:

1. Formula: clorit de níquel (III), perclorat potàssic, carbonat càl­cic, sulfit de ferro (II), permanganat de potassi, ortosilicat d'alumi­ni, trioxoiodat (V) de liti, disulfat de coure (II), fosfat d'alu­mini, seleniat de crom (III), hipoclorit sòdic, difosfit de sodi, sulfat càlcic, manganat de crom (II), borat de cobalt (II).
2. Anomena: Zn(NO₃)₂, Ag₂CO₃, Co(ClO₄)₃, Cd(IO)₂, SnSO₃, K₂CrO₄, (NH₄)₂SO₄, BaSO₄, NH₄NO₂.
3. Investiga el que puguis sobre la pedra calcària, la calcita, el marbre, el guix i el lleixiu.

Sals àcides

Són sals que contenen algun àtom d'hidrogen que no ha estat substituït pel metall. Per exemple, a partir de l'àcid sulfúric, podem formar una sal substituint tan sols un dels hidrògens per un metall, potassi per exemple: K H SO₄

# A la nomenclatura clàssica, s'anomenen posant el prefix bi- davant el nom de la sal. A la nomenclatura sistemàtica, es posa el prefix hidrogen.

Exemples:

bisulfat potàssic o hidrogensulfat de potassi	KHSO4
bicarbonat sòdic o hidrogencarbonat de sodi	NaHCO3
hidrogenfosfat de bari	BaHPO4
dihidrogenborat de rubidi	RbH2BO3
hidrogencarbonat de calci	Ca(HCO3)2
hidrogensulfur de sodi	NaHS
hidrogenselenur de mercuri (II)	Hg(HSe)2

EXERCICI: Cerca informació sobre els components dels antiàcids que es venen a les apotecaries.

Sals dobles (optatiu, només per a segon de batxillerat)

Estan formades per un anió i dos cations, generalment metàl·lics.

# S'anomena primer l'anió seguit dels cations per ordre alfabètic.

Exemples:

sulfat de potassi i sodi	KNaSO4
clorur de beril·li i liti	BeLiCl3
carbonat de calci i magnesi	CaMg(CO3)2
fosfat de cobalt (II) i sodi	CoNaPO4

Sals hidratades (hidrats)

Són sals que es presenten amb algunes molècules d'aigua a la seva estructura cristal·lina. Moltes sals comercials són hidrats i aquest fet repercuteix molt sobre la seva massa molecular.

# S'anomenen afegint darrera el nom de la sal, el mot hidrat precedit del prefix que indiqui el nombre de molècules d'aigua existents a la seva estructura.

Exemples:

sulfat de magnessi heptahidrat	MgSO4 ·7H2O
clorur de ferro (III) hexahidrat	FeCl3 ·6H2O
carbonat de sodi decahidrat	Na2CO3 ·10H2O
sulfat de coure (II) pentahidrat	CuSO4 ·5H2O

Peroxoàcids i peroxosals (optatiu, només per a segon de batxillerat)

Són àcids que resulten de substituir un espècie O^2- (oxo) per l'agrupació peroxo (O₂^2-)

# S'anomenen afegint el prefix per o peroxo al nom de l'àcid.

Exemples:

àcid peroxosulfúric H₂SO₅ per(oxo)sulfat de potassi K₂SO₅

àcid peroxobòric H₃BO₄ per(oxo)borat sòdic Na₃BO₄

Tioàcids i tiosals (optatiu, només per a segon de batxillerat)

Són àcids que han canviat un O^2- per un grup S^2-.

# S'anomenen afegint el prefix tio al nom del àcid.

Exemple: àcid tiosulfúric H₂S₂O₃ tiosulfatsòdic Na₂S₂O₃

Sals bàsiques (optatiu, només per a segon de batxillerat)

Estan formades per un catió i dos anions, un dels quals és l'hidroxi.

# S'anomenen igual que les sals àcides canviant el prefix hidrogen per hidroxi.

Exemples:

hidroxinitrat de magnesi MgNO₃OH hidroxiclorur de calci CaClOH

hidroxicarbonat de ferro(III) FeCO₃OH dihidroximetafosfat d'alumini AlPO₃(OH)₂

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(VII)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Ions

Són àtoms o agregats d'àtoms que tenen càrrega elèctrica, positiva o negativa.

Ions monoatòmics

Estàn formats per un sol àtom amb càrrega elèctrica. Els ions positius es diuen cations i són àtoms que han perdut electrons. Els ions negatius es diuen anions i són àtoms que han guanyat electrons.

# Els cations s'anomenen amb la paraula ió o catió i el nom del metall. S'empra generalment la nomenclatura d'Stock.

Exemples:

ió o catió calci (Ca⁺⁺), catió alumini (Al³⁺), catió ferro (II) (Fe⁺⁺), catió potassi (K⁺), catió crom (II) (Cr⁺⁺), ió o catió estany (Sn⁴⁺), catió hidrogen o protó (H⁺).

# Els anions s'anomenen amb la paraula ió o anió i acabant l'arrel del element en ur.

Exemples:

anió clorur (Cl^-), anió bromur (Br^-), ió iodur (I^-), anió fluorur (F^-), anió sulfur (S⁼), ió selenur (Se⁼), anió tel·lurur (Te⁼), anió hidrur (H^-),

Ions poliatòmics

Són agregats d'àtoms amb càrrega elèctrica positiva (cations) o negativa (anions).

# Els cations poliatòmics no són gaire freqüents. Generalment tenen un nom particular.

Exemples:
el catió amoni (NH₄⁺) i el catió hidroni (H₃O⁺).

# Els anions poliatòmics es poden considerar que provenen de composts iònics o amb molècules polars que es dissocien dins aigua (sals, àcids, hidròxids...). A efectes de formulació, es pot considerar que provenen dels àcids, per pèrdua d'un o més àtoms d'hidrogen (excepte alguns amb noms particulars que se citen més avall).

# A la nomenclatura tradicional s'anomenen canviant les terminacions ós/ic dels àcids per it/at.
#A la nomenclatura sistemàtica s'elimina la paraula "d'hidrogen" del nom del àcid.

Exemples:

ió o anió dicromat	Cr2O72-
anió bicarbonat o hidrogencarbonat	HCO3-
anió sulfit	SO3=
anió nitrat	NO3-
anió fosfat	PO43-
anió trioxoclorat (V)	ClO3-
anió hipoclorit	ClO-

# N'hi d'altres amb noms particulars, que provenen d'altres tipus d'àcids o d'altres tipus de composts. Per exemple:

anió cianur	CN-
anió sulfocianur	SCN-
anió hidroxid	OH-
anió òxid	O2-

SIMBOLS I VALENCIES

H +1 -1

He

Li +1

Be +2

B +3 -3

C +4 -4

N +3+5 -3

O -2

F -1

Ne

Na +1

Mg +2

Al +3

Si +4 (-4)

P +3+5 -3

S +2+4 +6 -2

Cl +1+3 +5+7 -1

Ar

K +1

Ca +2

Cr +2+3 +4+6

Mn +2+3 +4+6 +7

Fe +2+3

Co +2+3

Ni +2+3

Cu +1+2

Zn +2

As +3+5 -3

Se +2+4 +6 -2

Br +1+3 +5+7 -1

Kr

Rb +1

Sr +2

Pd +2+4

Ag +1

Cd +2

Sn +2+4

Sb +3+5 -3

Te +2+4 +6 -2

I +1+3 +5+7 -1

Xe

Cs +1

Ba +2

Pt +2+4

Au +1+3

Hg +1+2

Pb +2+4

Bi +3+5

NOMENCLATURA CLASSICA:

Els no metalls

valència negativa

-ur

Elements amb dues valències	la valència més alta	-ic
	la valència més baixa	-ós
Elements amb tres valències	la més baixa	hipo.....ós
	la mitjana	-ós
	la més alta	-ic
Elements amb quatre valències	la més baixa	hipo.....ós
	la segona	-ós
	la tercera	-ic
	la més alta	per......ic